Només utilitzem cookies pròpies i analítiques amb l'única finalitat de millorar la nostra pàgina web.
D'acord | Més informació

FAQs sobre qualitat de l'aigua

FAQs sobre qualitat de l'aigua

L'aigua rep un tractament desinfectant per tal que en sigui segur el consum. La desinfecció de l'aigua és un factor molt important de salut pública, ja que és la manera d'assegurar que l'aigua té totes les garanties sanitàries.

Sí. El clor és un desinfectant molt efectiu que s'utilitza a la gran majoria dels països avançats per a eliminar totes els microorganismes nocius que hi pugui haver a l'aigua, a les canonades o als dipòsits per on passa. La cloració de l'aigua potable és un dels avenços més significatius en la protecció de la salut pública i ha contribuït a prevenir i eradicar nombroses malalties.

L'Organització Mundial de la Salut informa que el clor, en les concentracions establertes per la legislació, no representa cap risc per a la salut.

De fet, la cloració de l'aigua per al consum ha contribuït a prevenir i eradicar nombroses malalties de transmissió hídrica, ja que elimina bacteris i altres microorganismes perillosos per a les persones.

Segons la normativa estatal vigent (Reial decret 140/2003) i la transposició de la Directiva Europea 98/83/CE, la concentració de clor a l'aigua no ha de ser superior a 1 mg/l, si bé aquest paràmetre només és considerat com a indicador, per la qual cosa el límit no es fixa amb criteris sanitaris sinó organolèptics. Tot i que la legislació estatal no estableix cap valor mínim per al clor lliure, a la comunitat autònoma de les Illes Balears, amb el Decret 53/2012 de 6 de juliol, sobre vigilància sanitària de les aigües de consum humà de les Illes Balears, s'ha establert un valor de 0,2 mg/l.

Tenint en compte que el clor desapareix en funció del temps de residència a l'aigua i de la temperatura, entre altres factors, el seu nivell es controla a tota la xarxa de distribució. D'aquesta manera, si durant el recorregut de l'aigua fins a les cases es detecta que el nivell de clor és inferior al límit indicatiu establert, des de la mateixa xarxa de distribució es dosifiquen petites quantitats de clor per a garantir la qualitat sanitària de l'aigua.

Algunes vegades és possible que es percebi olor o gust de clor a l'aigua. Això passa generalment després que s'hagi fet algun canvi o ajustament en el tractament. Intentam mantenir els nivells de clor estables, però alguns canvis inevitables a las plantes de tractament o a la xarxa de distribució poden generar olor o gust de clor.

No obstant això, el nivell de clor dosificat a l'aigua que subministra EMAYA es controla i es monitoritza meticulosament seguint les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut i aquests petits canvis mai suposen cap problema sanitari..

Per a millorar el gust de l'aigua, recomanam deixar-la reposar en una gerra de vidre oberta durant aproximadament 30 minuts i després posar-la a la nevera. D'aquesta manera el clor s'evapora i la temperatura més baixa fa que disminueixin el gust i l'olor del clor. Aquesta aigua s'haurà de consumir durant les següents 24 hores.

La duresa de l'aigua ve determinada pel seu contingut o nivell de compostos naturals de calci i magnesi. Les aigües amb un alt contingut en calci i magnesi es consideren dures, mentre que les que en tenen un contingut baix es consideren toves. Aquests paràmetres estan relacionats amb la geologia del terreny d'on procedeixen les aigües

Les aigües dures es troben a àrees amb geologia calcària o de tipus guixenc; quan l'aigua dels recursos circula a través del terreny i de les roques, incorpora els carbonats de calci, i la seva concentració final determinarà la duresa de l'aigua de consum.

La duresa de l'aigua no comporta cap risc sanitari, més aviat al contrari: el calci i el magnesi, que caracteritzen la duresa de l'aigua, són essencials per a la salut. Fins i tot hi ha diversos estudis mèdics que indiquen un paper protector del calci i el magnesi davant de certes malalties com les cardiovasculars.

Les aigües subministrades per EMAYA  es poden qualificar generalment com a dures i semidures, en funció de la zona i del moment de l'any. Pots consultar la duresa i la composició mineral de l'aigua de cada mes aquí.

L'aigua que subministra EMAYA és potable i compleix tots els estàndards de qualitat establerts per la legislació nacional i internacional. Està controlada meticulosament i, per tant, no es necessita cap aparell addicional per a tractar-la.

Cal tenir també en compte que els sistemes domèstics de tractament d'aigua s'han de controlar regularment i fer-ne el manteniment corresponent o poden arribar a comportar riscos per a la salut (contaminació per bacteris, desmineralització excessiva de l'aigua, concentracions elevades de sodi, etc.).

Diferents organismes regulen les garanties sanitàries de l'aigua que se subministra a les cases:

  • El Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, del govern espanyol, que estableix la normativa nacional (basada en la legislació europea) per determinar les concentracions màximes de les substàncies presents a l'aigua. (REAL DECRETO 140/2003, de 7 de febrero, por el que se establecen los criterios sanitarios de la calidad del agua de consumo humano.)
  • La Conselleria de Salut del Govern de les Illes Balears, que vetlla per una desinfecció correcta de l'aigua i fa anàlisis paral·leles a les establertes pel gestor de la xarxa de distribució, Empresa Municipal d'Aigües i Clavegueram, EMAYA (vigilància sanitària). (Decret 53/2012 de 6 de juliol, sobre vigilància sanitària de les aigües de consum humà de les Illes Balears)
  • L'Empresa Municipal d'Aigües i Clavegueram, EMAYA, que és la responsable de subministrar aigua de la qualitat definida per la legislació vigent fins al punt de lliurament al consumidor o consumidora, de fer tots els controls de qualitat legalment establerts i d'informar en cas que es detecti qualsevol anomalia.

A més, els consumidors i consumidores particulars de l'aigua tenen la responsabilitat de tenir cura de l'aigua potable a casa seva. El manteniment de la instal·lació interior de cada habitatge és, per exemple, és responsabilitat seva.

subir