Ahir ARCA i EMAYA varen visitar el refugi antiaeri del carrer de la Confraria de Sant Miquel

Ahir matí Ramon Perpinyà, president d’EMAYA, el coordinador de Medi Ambient de l’Ajuntament de Palma, Nicolau Cañellas, i tècnics d’EMAYA, acompanyats amb els responsables d’ARCA, Angels Fermosselle i Josep Massot, i l’expert en la matèria Ricard Terrades, varen visitar el refugi antiaeri del carrer de la Confraria de Sant Miquel de Palma.

ARCA havia demanat aquesta visita perquè tenien informació de que el refugi estava en bones condicions i és, potser, un dels refugis públics de Palma més espectaculars, ja que uneix la ciutat alta amb la ciutat baixa.

En aquest refugi potser arribaren a resguardar-se dels bombardejos durant la guerra civil unes 300 persones al mateix temps.

A partir de l'any 1936 i fins el 38, es construïren a Palma tots els refugis sota un pla de protecció de la població. Aquest refugi que aconseguírem visitar ahir, té les característiques comuns a tots els altres de Palma tot i que aquest, a més, té qualque singularitat que el fa especial. Aquests vestigis de la Guerra Civil tenen un valor històric i educatiu molt important, per aquests motius ARCA va fer arribar al president d’EMAYA la seva demanda de rehabilitació el més aviat possible, així com la obertura a les visites.

L’accés es va realitzar amb les necessàries mesures de seguretat a través de la xarxa de clavegueram d’EMAYA.

Característiques del refugi de la Confraria de Sant Miquel:

1. Era un refugi públic, hi podia accedir la població que es trobava al seu entorn quan sonaven les sirenes d'alarma per risc de bombardejos.
2. Tenia tres accessos distints: el primer al carrer Confraria de Sant Miquel, el segon al carrer de la Missió i el tercer al final de la Rambla quan convergeix amb la costa de la Pols.
3. Per tant és un refugi que comença a la Ciutat alta i acaba a la Ciutat baixa.
4. Té un desnivell considerable, aproximadament d'uns 15 metres. Amb una longitud total aproximada de 180 metres tenint en compte el recorregut de les bifurcacions.
5. El mètode d'execució era excavat directament al terra i encofrat lateralment. El sostre és fet amb volta de mig punt. L'encofrat és amb ciment mallorquí i balast i l'acabat superficial de ciment mallorquí. A més estava emblanquinat amb calç. A qualque indret es percep reforç amb maresos.
6. Hi ha dos trams d'escales a cada una de les tres sortides o entrades. Els esglaons estan acabats amb pedra viva tipus pedra de Binissalem. Els dos trams de cada escala formen un angle recte un respecte a l'altre. També hi ha vestigis de baranes o bé de ferro o bé de fusta a les tres escales.
7. Hi ha tres espais excavats a la paret per fer servei de vàter. I a un d'ells es conserva el grifó i la canonada de plom que abastiria d'aigua per netejar-lo.
8. També es veu el vestigi de la instal·lació de llum a la volta al llarg de tots els túnels.
9. Dispersos pels túnels hi ha una sèrie de pedrissos d'obra que feien el servei de bancs per seure. Estan enrajolats amb una ceràmica blava fosca que es conserva gairebé tota però desferrada.