Després d’una legislatura de paràlisi davant els problemes de sanejament s’ha obert el camí per evitar els abocaments

Neus Truyol, regidora d’Ecologia, Agricultura i Benestar Animal, ha comparegut avui davant els mitjans de comunicació per explicar la situació de les platges de Can Pere Antoni i de Ciutat Jardí i explicar el protocol d’actuació davant els vessaments d’aigües mixtes i residuals.

En primer lloc ha lamentat la situació i ha demanat disculpes pel tancament de platges en ple estiu. “És lamentable que una ciutat de l’atractiu i qualitat de vida de Palma hagi de tenir les platges tancades en dies d’estiu, aquesta situació és el resultat d’un dèficit històric en infraestructures de sanejament que estam en camí de resoldre”.

Ha recordat que els tancaments amb bandera vermella de les platges són la conseqüència d’una política de màxima transparència i prudència sanitària: tancam platges sempre que hi ha abocaments per precaució.

“Ara les coses se saben, perquè en temps del PP ningú n’informava. Des de l'estiu del 2015, actuam de forma àgil i eficient, amb criteri de responsabilitat transparència sempre que es produeix un vessament. La seguretat de les persones és el primer”, ha declarat la regidora. Legislatures anteriors no es tancaven les platges quan hi havia vessaments, una actuació irresponsable cara a la seguretat i la salut de les persones.

“No entenem com la ciutat ha pogut aguantar tan temps així. L’única explicació és l’ocultisme amb aquest problema per part de l’anterior govern; coneixien el problema però ni el varen abordar ni el comunicaven quan hi havia abocaments; els tècnics ens informaren des de l’inici de legislatura i es va crear un grup de treball entre l’Ajuntament de Palma i EMAYA, per actuar de forma responsable, àgil i transparent.

EMAYA comunica al servei de platges tots els vessaments d’aigües residuals i mixtes i es posa bandera vermella. Una vegada s’atura el vessament es prenen mostres d’aigua que s’analitzen. En funció dels resultats i la presència de bacteris i qualifiquen les aigües com a aptes o no pel bany i es col·loquen les banderes corresponents i s’informa la població.

Aquestes actuacions estan recollides a la carta de compromisos de serveis de les platges, uns procediments de gestió de qualitat reconeguts i certificats per AENOR.

Segons s’estableix a la carta de compromisos a les platges del municipi de Palma es realitzen les 8 analítiques obligatòries anuals, a càrrec de la Conselleria de Salut, i a més a més, analítiques quinzenals a càrrec de l’Ajuntament de Palma i analítiques cada vegada que hi ha algun incident que així ho recomani. En el cas dels vessaments, EMAYA pren mostres d’aigua després de cada episodi. S’analitzen 2 punts de cada platja de forma regular i d’altres si hi ha incidents. Per tant el control és molt superior al mínim marcat per la legislació i hi intervenen tres laboratoris diferents (Conselleria de Salut, Ajuntament de Palma i EMAYA).

En l’extrem contrari, durant la legislatura anterior, no hi havia comunicació entre EMAYA i el servei de platges, no es comunicaven els vessaments i no es tancaven les platges:

• L’any 2012: es posa només 1 bandera vermella a Can Pere Antoni i Ciutat Jardí (ben possiblement per mal temps) i hi va haver 13 episodis de vessament.
• 2013: cap bandera vermella a Ciutat Jardí i Can Pere Antoni i 7 dies d abocaments.
• 2014: 4 banderes vermelles a Can Pere Antoni (relacionades amb el mal temps) i 10 dies de vessament

“Aquesta és la realitat de la passada legislatura, no es tancaven les platges quan hi ha abocaments de fecals”, ha declarat Neus Truyol

En canvi, l’estiu de l’any 2015, per exemple, hi va haver 16 episodis de vessaments i es varen col·locar 19 banderes vermells, el 2016 es produïren 16 abocaments i 18 dies de bandera vermella; el 2017 10 vessaments i les corresponents banderes, a l’igual que el que duïm de 2018 12 dies, tots senyalitzats amb bandera vermella fins que els resultats de les analítiques han considerat que les aigües eren aptes per al bany.

Infraestructures insuficients i obsoletes, a la fi en vies de millora

Palma té un dèficit important d’infraestructures en matèria de sanejament. La depuradora del Coll den Rabassa té més de 40 anys, està obsoleta i es troba al límit de la seva capacitat. Per això en els moments de pluja intensa (com aquest dies de tempesta del mes d’agost) i quan es sobrepassa la seva capacitat es poden provocar vessaments puntuals.

Des del primers mesos de legislatura es va abordar aquesta situació. Els resultats de les gestions i la feina realitzada és:

- Per una banda, el desbloquejament de la construcció de la nova depuradora per part del Ministeri de Medi Ambient (ara Ministeri de Transició Ecològica). Aquest organisme va adjudicar l’elaboració de l’avant-projecte a final de 2017 i ara està en elaboració projecte. El pressupost entre els 80 i els 120 milions d’euros. Tal i com es va acordar amb el Ministeri, EMAYA ha adquirit els terrenys adjacents a la depuradora actual, necessaris per realitzar la nova infraestructura.

- El 2017 es va signar un protocol d’inversions amb la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, en matèria de sanejament i depuració per al període 2016-2019, que preveu la realització de diversos projectes per valor de 35 milions d’euros a càrrec del cànon de sanejament. Cal recordar que Palma no rebia doblers del cànon de sanejament per a inversions des de 2010.

Es destinaran 26 milions al col•lector interceptor i el dipòsit de retenció d’aigua, que permetran recollir les aigües de pluja per evitar els vessaments a la mar i depurar-les. A final any començaran obres que ja estan en licitació ( d’una durada màxima de 2 anys).

El col•lector interceptor tindrà un traçat des de les avingudes fins l’EDAR 2, uns 3,2 km de llargària i 2 m de diàmetre, que transcorrerà a 8 metres de fondària mitjana (entre 5 – 12 m).

El dipòsit de laminació a l’EDAR 2, que tindrà una capacitat de 25.000 m3. El seu objectiu, és la retenció de les primeres aigües de pluja per evitar que arribin a la mar i arrosseguin contaminació (reduir 500 tones de contaminants orgànics).

En definitiva, les solucions a un problema greu de la ciutat estan en marxa després d’anys de paràlisi. En aquest sentit, Neus Truyol ha destacat “el cinisme del PP davant un problema greu que ells mai han volgut solucionar. Els tècnics ens informaren primer moment de legislatura d’aquest problema, per tant PP el coneixia perfectament i no va fer RES. Nosaltres hem cercat solucions i finançament per solucionar problemes històrics i hem actuat amb transparència i rigor per defensar la salut pública”.