Palma presenta un estudi d’alternatives per al tractament sostenible dels residus, amb major aprofitament dels materials i obtenció de compost i biogàs

Neus Truyol, regidora d’Ecologia, Agricultura i Benestar Animal i presidenta d’EMAYA, presenta avui a les 18 h en un acte públic un estudi d’alternatives de gestió municipal dels residus a Palma. Es tracta d’un estudi sobre la possibilitat de tractar de forma més sostenible la matèria orgànica i el rebuig, amb l’objectiu d’aprofitar al màxim les matèries primeres contingudes als residus, reciclant-les, obtenir compost i també biogàs. D’acord amb les conclusions de l’estudi, existeixen opcions viables des del punt de vista tecnològic, amb importants beneficis per a la salut i el medi ambient, més adaptades a la normativa vigent actualment i avantatjoses des del punt de vista econòmic.

L’estudi va ser encarregat per EMAYA fa uns mesos, quan l’empresa pública municipal començà a planificar la implantació del contenidor per a la recollida de matèria orgànica a la ciutat. El sistema triat per a aquesta recollida és el de contenidor tancat, amb obertura amb un sistema de targeta, perquè sigui utilitzat per les persones adherides voluntàriament al sistema i perquè en el futur es puguin implantar incentius econòmics als participants.

Cal recordar que recentment s’ha implantat ja la recollida de la matèria orgànica al centre històric, amb la recollida selectiva mòbil per als particulars i porta a porta per a hotels, bars, restaurants, escoles i altres menjadors. Aquesta recollida se suma a la ja existent a una sèrie d’hotels de la Platja de Palma i a la recentment renovada i ampliada amb nous contenidors a Son Sardina.

En el marc d’aquesta planificació, es va considerar oportú estudiar la viabilitat que la matèria orgànica recollida es pogués tractar i aprofitar al propi municipi de Palma, amb el criteri de la proximitat i la descentralització del tractament. EMAYA va encarregar un estudi que va ser adjudicat a la consultora Dabar Ingenieros i Genia Global Energy.

La primera conclusió que es va extreure de l’estudi de les opcions analitzades va ser que el tractament exclusiu de la matèria orgànica resulta molt costós i per tant econòmicament inviable per a Palma, en canvi, el tractament complet de la matèria orgànica recollida separadament, la matèria orgànica continguda a la fracció resta i la recuperació material d’aquesta fracció, resulta la millor alternativa, amb beneficis per al medi ambient i la salud, la més avantatjosa econòmicament i que facilita el compliment de la normativa sobre residus.

L’alternativa presentada avui és una opció, així doncs, per al tractament de la matèria orgànica recollida selectivament (contenidor marró) i de la fracció resta (contenidor gris). Les altres fraccions recollides de forma selectiva actualment (vidre, paper i cartó i envasos) es mantindrien en el sistema actual.

Descripció del sistema:

Per una banda, la matèria orgànica del contenidor marró es conduiria a una planta on es faria una selecció prèvia per a separar les bosses i altres impropis. Aquests materials es sotmetrien a un procés de selecció per tal de recuperar el màxim possible de materials reciclables; la part no aprofitable conformaria el rebuig.

La matèria orgànica obtinguda amb aquest procés, de màxima qualitat, es sotmetria a una digestió anaeròbica per a l’obtenció, per una banda de biogàs i per l’altre, de compost.

Per altra banda, el contingut del contenidor gris es sotmetria a un procés de pre-tractament mecànic per a separar la matèria orgànica continguda en aquest contenidor dels altres materials (també aprofitables).

La matèria orgànica procedent del contenidors de rebuig es sotmetria també a digestió anaeròbica (separadament de la matèria orgànica recollida selectivament), per a l’obtenció de biogàs. En resultaria també com a rebuig un residu bio-estabilitzat. Pel fet de no procedir de la recollida selectiva, la normativa no permet obtenir compost en aquest procés.

Així doncs, el contenidor gris es tractaria per tal de recuperar el màxim materials possibles i reciclar-los (materials fèrrics i altres metalls, plàstic, fusta, tèxtil, etc.). En resultaria també d’aquest procés un rebuig no aprofitable materialment.

Com a resultat d’aquestes dues línies de tractament obtindríem: biogàs, compost, materials reciclables i rebuig.

Un dels principals productes resultants és el biogàs, que una vegada purificat és considera un “gas natural renovable”. Es tracta d’un combustible net, aprofitable per als vehicles o per a l’obtenció d’electricitat o calor. S’ha considerat més avantatjós el seu ús com a combustible perquè es podria utilitzar a la pròpia flota d’EMAYA; actualment ja una bona part de la flota pesada utilitza gas i es compta amb una gasinera a les pròpies instal·lacions. S’ha calculat que hi hauria combustible suficient per a tota la flota i fins i tot un excedent, apte per a l’EMT i altres usos.

El compost es podria utilitzar per als usos habituals d’aquest material (agricultura, jardineria, recuperació del sòl…) i la resta de materials obtinguts serien matèries primeres als processos industrials de reciclatge.

Les característiques fonamentals d’aquest sistema són:

• Opció modulable a mesura que incrementa la recollida de matèria orgànica. Es poden anar incrementant les línies de digestió de matèria orgànica recollida selectivament, de qualitat, a mesura que incrementa la recollida selectiva d’aquest material.

• Sistema obert als avenços tecnològics, que pot incorporar futures millores en la mecanització de la selecció i altres processos.

• Aprofitament màxim dels materials. Es pot arribar al 60% de recuperació de les matèries primeres del rebuig.

• Obtenció de biogàs per a tota la flota de recollida de d’EMAYA, amb excedent (EMT i altres).

• Sistema coherent amb els principis de l’economia circular, tanca el cicle dels materials a la pròpia ciutat.

• Sistema eficient, dóna la millor destinació a cada fracció, front el tractament homogeni i indiscriminat actual de incineració i aprofitament, recuperació energètica per electricitat, del qual en resulten emissions a l’atmosfera, cendres i escòries.

Aquesta opció del tractament de residus comporta important beneficis, en ser una opció més sostenible, millor des del punt de vista de la salut i el medi ambient, que facilita el compliment de la normativa actual de residus i és avantatjosa econòmicament:

• Beneficis per a la salut: a més dels beneficis ambientals, que també comporten més protecció per a la salut pública, la substitució del gasoil per biogàs a la flota de vehicles suposa la pràctica eliminació de l’emissió de partícules pm10 i òxids de nitrogen, els principals causants de les afeccions a la salut causades per la contaminació atmosfèrica a les ciutats.

• Beneficis ambientals, múltiples i diversos: recuperació dels materials per al reciclatge, reducció de l’extracció de matèries primeres i estalvi energètic als processos productius, obtenció de compost, major eficiència energètica, obtenció de combustible més net, reducció d’emissions, reducció dràstica de la quantitat de residus destinats a abocadors.

• Avantatges legals: aquest sistema compatible amb la jerarquia europea de tractament de residus i facilita, fent possible a més curt termini assolir l’objectiu de reciclatge del 50% dels residus establert per a l’any 2020.

Pel que fa a l’estimació econòmica, els resultats són també molt favorables. Per fer aquesta estimació s’han tengut en compte molts escenaris i els resultats poden variar segons els preus de les matèries primeres o del combustible. També hi ha diversos escenaris possibles en funció de les tecnologies aplicades i altres factors.

Segons les estimacions, fins i tot en escenaris desfavorables, aquest sistema podria suposar per a Palma un estalvi del 20-30% en relació al cost actual del tractament (la incineració).

S’ha de tenir en compte que la inversió té un cost previst de 39 milions d’euros, i el cost anual de gestió és d’uns 7 milions. Els ingressos previstos per venda de matèries primeres i combustible són de l’ordre de 8 milions (encara que aquesta xifra és la més difícil de determinar perquè depèn de factors externs).

La reducció dels materials a incinerar, d’un mínim del 40% suposa el corresponent estalvi de la taxa d’incineració (l’any 2017 Palma va pagar 26.860.000 euros).

Per tot això es conclou que l’estalvi seria, en relació al cost del sistema actual, fins i tot en escenaris desfavorables, de l’ordre del 20-30%.

Vistes les conclusions presentades per l’equip tècnic responsable de l’estudi, Neus Truyol va considerar oportú presentar-les públicament i oferir aquestes dades i propostes per al debat sobre el futur de la gestió dels residus, perquè es tenguin en consideració per a properes normatives.